1897 Neix al barri del Poblenou de Barcelona, el 27 d’octubre.
1914 Compagina els estudis a l’institut amb classes de dibuix i pintura.
1916 Ingressa a la Facultat de Medicina de Barcelona.
1919 Entra d’intern a la càtedra de Patologia Mèdica del professor Ferrer i Solervicens, gran mestre de la medicina interna.
1921 Acaba els estudis de la Facultat de Medicina.
1922 Passa a formar part de l’equip de cirurgia del doctor Corachan, a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. També treballa a la Caixa de Previsió i Socors i a la Mútua d’Accidents de Sabadell, perquè els ingressos de l’hospital no li bastaven. S’especialitza en cirurgia de les extremitats, aparell locomotor.
1923 Es casa amb Amèlia Llacuna, amb la qual té tres filles i un fill.
1924 Neix la primera filla Amèlia.
1926 Neix el fill, Rafeló.
1931 Es mor en Rafeló, amb cinc anys.
1932 Neix la seva filla Montserrat. Viatja per Europa d’ajudant del doctor Corachan.
1933 Va a Alemanya i Viena. L’impressiona l’ascens del nazisme. Per aquesta època es dedica als traumatismes i a les malalties osteoarticulars. Publica articles sobre el sarcoma d’Edwing a la revista La Medicina Catalana i una monografia sobre els tumors malignes primitius dels ossos.
1934 Neix la seva filla Júlia.
1935 És membre fundador de la SECOT (Societat Espanyola de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia).
1936 Primer congrés de la SECOT.
El diumenge 19 de juliol s’escau la primera batalla de la guerra a Barcelona. Els serveis quirúrgics dels hospitals van treballar sense parar durant tres dies. Comença a aplicar el mètode de tractament de ferides i fractures de guerra, que posarà en pràctica durant els tres anys de guerra i que ja havia començat a aplicar a la medicina civil, a partir del mètode que l’any 1924 havia definit el cirurgià nord-americà Winnet Orr. Trueta, que és cap de servei de l’Hospital General, publica a la revista La Medicina Catalana 'El tractament de les fractures de guerra', en què explica el famós mètode Trueta, amb exposició dels resultats. Afirma que aquest article és el punt de partida de tota la seva activitat posterior. Observadors anglesos del Foreing Office vénen a conèixer el mètode Trueta. Cirurgians anglesos presenten un informe basat en aquest mètode titulat 'Medical organisation and surgical practice in air raids'.
1939 El 5 de febrer passa la frontera per la Jonquera amb un salconduit del Ministeri de Governació. Ell i la seva família es retroben als Banys de Vernet (Amélie-les-Bains), a casa d’un amic. Durant la guerra, les filles de Trueta havien estudiat en un col·legi anglès de França. El 27 de febrer passa la Mànega per Calais amb el doctor Duran Jordà.
El juliol següent pronuncia una conferència a la Royal Society of Medicine davant 50 cirurgians. Entre aquests hi ha Girdlestone, que el convida a explicar el seu mètode a Oxford i li proposa de treballar amb ell. Perquè Trueta es pugui instal·lar a Oxford Girdlestone aconsegueix que el ministre de Salut Pública el nomeni conseller privat seu en cirurgia de guerra.
1940 La Societat Britànica d'Ortopèdia el nomena membre d’honor. L’any 1951 arribarà a ser-ne membre de ple dret.
Batista i Roca li escriu una carta en què li explica la necessitat de fundar el Consell Nacional Català de Londres.
Forma part del Consell Nacional Català de Londres. Aquesta institució es converteix en el motor ideològic dels exiliats d'Amèrica i dels que s'havien quedat a Catalunya.
1943 És nomenat cap del servei d’Accidents de la Radcliffe Infirmary. També publica ’Atlas of Traumatic Surgery’. És nomenat doctor honoris causa per la Universitat d’Oxford.
Publica 'Principles and Practice of War Surgery'. El seu sistema de cura oberta per a evitar la gangrena fou adoptat a gran escala pels exèrcits aliats i va salvar milers de vides i també va estalviar a molts milers una invalidesa que uns quants anys abans hauria estat inevitable.
1944 Es fa una delegació del Consell Nacional Català a Amèrica, presidida per Josep Carner i amb Manuel Serra i Moret de vice-president. El nombre d'exiliats catalans de Mèxic havia augmentat considerablement, perquè des del 1940 el govern d'aquest país atorgava visats d'entrada a exiliats catalans que vivien a Europa. El Consell Nacional Català de Londres perd força i resta pràcticament dissolt.
1946 Publica ‘The Spirit of Catalonia' (1946) per difondre la realitat nacional catalana
El 9 de novembre d'aquest mateix any es fa el primer programa en català a la BBC. Josep Trueta n’estrena les emissions, amb el tema 'La causa de la hipertensió'.
1947 Publica ‘Studies of the Renal Circulation’. A partir de la definició de la síndrome de l’aixafament dels ferits sepultats per la runa de bombardeigs o per accidents varis, que es morien del traumatisme al cap d’uns pocs dies, Trueta observa que la mort sobrevé per un espasme arteriolar. Descriu les dues circulacions renals: la medul·lar i la cortical.
És nomenat primer catedràtic d’ortopèdia del nou Nuffield Orthopaedic Center d’Oxford, construït mercès a la donació del magnat dels automòbils, Sir William Morris, que després va esdevenir Lord Nuffield.
1952 Fa la seva primera visita a Catalunya després de l’exili.
1965 Es jubila a Oxford.
1967 Torna a Barcelona, aquesta vegada per quedar-s’hi.
1968 Publica el conjunt de les seves investigacions i treballs al volum ‘Studies of the Development and Decay of the Human Frame’.
1977 Es mor a Barcelona.
Durant tota la guerra (1936- 1939), Trueta va exercir de metge a l'Hospital de Sant Pau, on va aplicar procediments innovadors en el tractament de les ferides obertes.
El 1939 es va exiliar a Anglaterra on va exercir durant 30 anys i va ocupar càtedres a la Universitat d'Oxford.
L'any 1965 va tornar a Catalunya on va morir 12 anys més tard.
BIOGRAFIA
Josep Trueta i Raspall, fill de Rafael, i Mercè neix a Barcelona, al Poble Nou, el 27 d'octubre de 1897. El seu pare va educar-lo amb certa severitat, obligant-lo a donar sempre el millor de si mateix.
El seu avi patern, universitari de grans inquietuds i destacat militar del moviment progressista de l'època, va esdevenir el personatge més important de la seva infantesa. El nét sentia per l'avi una admiració sense límits. Aquest li va fer saber que el progrés de la humanitat no podia dependre d'actes violents locals, sinó de la implantació universal de grans ideals que enaltissin el gènere humà i que l'exercici físic era font de joventut per a la humanitat. Li va transmetre el gust per les llargues caminades, per la política i per l'esport.
La natació seria l'esport predilecte d'en Josep Trueta; també va practicar el futbol, la boxa, el tennis, l'atletisme. La seva afició i dedicació a l'esgrima li van permetre dominar l'espasa, el sabre i el floret amb notable destresa i, tot i ser esquerrà, va acostumar-se a utilitzar la mà dreta i l'esquerra indistintament, la qual cosa posteriorment el va afavorir alhora de practicar la cirugia.
Josep Trueta somiava dedicar-se a la pintura, però el seu pare estava il·lusionat que continués la tradició familiar perquè cinc o sis generacions de Truetas s'havien dedicat a la ciència i a la medicina. Va iniciar-ne els estudis amb escàs entusiasme, encara que poc després ja s'hi sentia profundament interessat. Més tard confessaria que, superada la primera crisi "... i quan vaig poder fer la dissecció amb les meves pròpies mans, de seguida em vaig adonar de quina hauria de ser la meva missió en la medicina: fer art en el cos humà".
El setembre de 1921 es llicencia en Medicina i ingressa immediatament al departament de cirugia de l'Hospital de la Santa Creu. Al 1923 es casa amb Amèlia Llacuna amb la qual va tenir quatre fills. El primer sou que va guanyar era de 250 ptes. al mes. Una altra font d'ingressos era la que li procurava l'administració d'injeccions de Salversan contra la sífilis.
Trueta va practicar la primera intervenció quirúrgica al costat del seu pare. Va ser una hèrnia que extirpar a un carreter molt famós de Castellterçol. En aquella època s'efectuaven moltes operacions a domicili, perquè la gent tenia tota mena de prevencions de ser traslladats a l'hospital o a la clínica. El tractament de la osteomelitis crònica, iniciat pel cirugià nord-americà Winnet Orr, va ser el punt de partida de les seves investigacions. A mesura que investiga va configurant el que més tard es coneixeria com el "mètode Trueta", que s'estructurava en:
1. Tractament quirúrgic immediat.
2. Neteja de la ferida.
3. Excisió de la ferida.
4. Drenatge.
5. Immobilització amb l'embenat de guix.
Trueta, referint-se a la forma correcta d'aplicació del seu mètode, havia fet saber: "Tots els punts són de vital importància, però l'èxit de la seva aplicació gira entorn del tercer punt: l'excisió de la ferida. Sense una excisió correcte, encara que els altres punts s'acompleixin fidelment, la técnica és inoperant i pot fins i tot ser perillosa".
L'exposició del tractament va ser rebuda amb força excepticisme. Ell sabia que, al principi, la iplantació de qualsevol fórmula nova genera gairebé sempre el refús a admetre-la, ja que la rutina és arrelada. Però en Trueta pensa que cal afrontar la controversia perquè hi ha en joc moltes vides humanes, i "el mes de setembre de 1936, vaig exposar un altre treball i en aquesta ocasió els cirugians catalans van mostrar un gran interès pel mètode".
A Catalunya molt aviat va ser molt coneguda la notícia que un metge barcelonès salvava gairebé miraculosament de l'horrible mutilació als ferits, víctimes dels bombargejos. L'aplicació correcta dels cinc punts del "mètode Trueta" va permetre combatre, durant el temps de guerra, el pitjor enemic: la gangrena. Paul W. Brown va constatar: "A la primera guerra mundial, molt abans de conèixer-se el "mètode Trueta", els morts per gangrena representaven el 18 per cent dels ferits, mentre que a l'actualitat, segons es va poder comprovar a la guerra del Viet-Nam, on es va aplicar el mètode sistemàticament, el percentatge va descendir a un 0,16 per cent".
El febrer de 1939 Josep Trueta té 42 anys. És un home alt, ros, d'ulls blaus i molt prim perquè ha perdut més de 20 kilos després de tres anys fent la guerra de l'única manera que a un metge li és permès: salvant vides humanes.
Juntament amb tants d'altres refugiats de guerra espanyols i catalans passa la frontera com a exiliat i s'està primer a Perpinyà i després a Oxford, on s'instal·la. El 1940 el van elegir membre d'honor de la Societat Britànica d'Ortopèdia i forma part del Consell Nacional de Catalunya que es constitueix a Londres. El 1941 escriu The Spirit of Catalonia, per donar a conèixer al món anglosaxó la història i la cultura catalana. Al 1943 li és otorgat el grau de Doctor "Honoris Causa" per la universitat d'Oxford.
El treball i l'aportació de Josep Trueta a la medicina és immensa. La troballa de la doble circulació renal és un descobriment de la més gran transcendència. A principi dels anys 40 va observar que alguns pacients que ingressaven a l'hospital amb lesions aparentment lleus, morien d'urèmia als vuit dies.
Completa la trilogia de les grans aportacions de Trueta l'obra: L'origen del sistema ossi.
Josep Trueta, professor emèrit de cirugia ortopèdica de la universitat d'Oxford, proposat dues vegades per al premi Nobel, membre d'honor de nombroses Acadèmies i Associacions Mèdiques de tot el món, amb innombrables premis i títols, doctor "Honoris Causa" de les més prestigioses Universitats europees i americanes, ha contribuit a la Història de la Medicina amb la publicació de més de 200 treballs i 20 monografies, publicades en diversos idiomes.
A Barcelona, a Espanya, el seu nom va ser proscrit a la premsa per ordre dels successius govern franquistes. fins l'any 1969 no se li va otorgar el premi Virgili, de la Societat de Cirugia de Barcelona. El 1970 se'l va designar Acadèmic d'Honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. I fins el novembre de 1976 no va ser nomenat doctor "Honoris Causa" de la UAB, la mateixa universitat que el 1935 li havia ofert una càtedra a la qual Trueta va renunciar de moment perquè tenia el propòsit de visitar abans algunes institucions quirúrgiques universitàries estrangeres.
A la tardor de 1976, Trueta es troba ferit de mort. A l'acte celebrat a l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, Trueta, amb gran emoció, va pronunciar el que havia de ser el seu darrer parlament públic:
"Havent deixat Catalunya quan la democràcia moria en ella, és per a mi una font de gran satisfacció el que aquest títol em sigui conferit quan la democràcia hi reneix... La llibertat és consubstancial en la meva vida. Aquest acte d'avui significa el veritable retorn a la meva terra, que vaig deixar perquè no volia veure morta la llibertat del meu pais"
